2a entrada. Teories lingüístiques:

En aquesta segona entrada ens toca parlar de quines teories lingüístiques hem experimentat com a aprenents, partint de la base que les noves teories lingüístiques (de la lingüística teòrica) influencien la lingüística aplicada, des de sempre relacionada bàsicament amb l’ensenyament de llengües. És evident, la lingüística aplicada aplica les teories creades per la lingüística teòrica.
 

A classe vam comentar les diferents teories i quan em vaig posar a pensar-hi per escriure quines havia viscut jo, em vaig adonar que m’era gairebé impossible, fins que vaig llegir l’article d’Anna Camps titulat Miradas diversas a la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita. Camps (3; 2004), quan parla dels diferents punts de vista de l’ensenyament de l’escriptura diu “veremos también cómo estos diferentes puntos de vista no tienen por qué ser alternativos, sino que se pueden integrar, y de hecho, se integran”.
 

Llavors vaig dir: és clar! No es pot dir que cada professor seguís fidelment un únic model o que hagi après cada llengua emparant-me en una teoria concreta. Totes les teories que hem comentat ja existien quan jo vaig néixer, així que els professors poden utilitzar exercicis d’una i de l’altra i així també els llibres de text. Per tant, crec que les puc haver tocat una mica totes i que inclús poden haver compartit una mateixa classe.

 

Gramàtica tradicional

És una teoria prescriptiva, basada en el que és correcte i el que no. S’estudia el vocabulari, definicions, regles gramaticals, parts de l’oració... Això mitjançant la memorització i la correcció gramatical en llengües maternes i mitjançant la traducció en llengües estrangeres. Es dóna importància a la literatura com a model o referent.
 

He viscut aquest tipus d’ensenyament en totes les llengües, com per exemple en els dictats de català, les traduccions d’anglès, les declinacions de grec i llatí, i els verbs irregulars del francès. Tot i que seria la teoria més antiga i la que podria semblar més dura, tampoc en tinc mals records, potser perquè sempre he fet teatre i sempre se m’ha donat bé memoritzar coses. Pel que fa al grec i llatí crec que pot ser de les poques maneres d’ensenyar-los, ja que es basa en una visió reduïda de la llengua encarada a l’escriptura més aviat culta i no està orientada a l’ús, la comunicació i la llengua actual, cosa que tampoc es podria fer amb llengües "mortes".

 

Estructuralisme

La teoria estructuralista ja posa més èmfasi en la parla, en el llenguatge oral, en els diàlegs. Tot i això, se segueix basant en el fet que darrera de cada llengua hi ha un sistema amb regles internes, per això es fan pràctiques mecàniques i exercicis estructurals d’omplir buits, canvi de mots en els diàlegs...

 

Aquest mètode és més utilitzat en l’ensenyament de llengües estrangeres que maternes i crec que l’he pogut viure tan en anglès com en francès en algun exercici concret de diàleg, però no el recordo com a habitual, potser pel fet que és difícil muntar situacions de diàleg i d’expressió en classes nombroses. Això sí, d’omplir buits ens n’hem fet un fart! I no en tinc gaire bon record, acabaves omplint per lògica i mecànicament sense aprendre gairebé res.

 

Generativisme

La gramàtica generativa és una visió més moderna basada en els descobriments de Noam Chomsky. Es fa èmfasi en el procés cognitiu de comprensió i composició, així com també en la morfosintaxi.

 

Recordo que utilitzàvem molt aquesta teoria durant l’ESO, ja que fèiem grans anàlisis morfològiques i sintàctiques, analitzàvem molt els components de la gramàtica i els principis que els regien. La veritat és que en tinc bon records, m’agradava veure estructures a les llengües i poder-les analitzar racionalment.

 

 

Lingüística del text

Es basa en el procés comunicatiu, en la producció la recepció. També en qualitats com la coherència, la cohesió, la progressió temàtica i les tipologies textuals. Posa atenció en la llengua que s’utilitza en l’actualitat i fa que l’alumne sigui interactiu.

 

Algun cop ens han parlat de gèneres textuals i de propietats textuals, però no recordo haver rebut gaire ensenyament basat en això. De fet, mirant algun llibre com el de castellà de 2n de batxillera, veig que estaria organitzat amb la lingüística de text, però no recordo haver après res d’especial ni haver treballat de cap manera diferent o innovadora.

 

 

Pragmàtica

Posa èmfasi en el significat, en la funció de la llengua i la importància del context. Les necessitats que pugui tenir l’aprenent són el més important. Es practica la llengua i es fan moltes tasques a l’aula.

Penso que és una de les teories més interessants, ja que ensenya llengües amb l’objectiu que les puguis fer servir. Tot i això, penso que posa moltes dificultats per viure-ho amb grups grans i crec que he tingut poques experiències en aquest camp.

Crec que el llibre que utilitzàvem a primària a Francès tenia aquesta orientació, però treballàvem més amb el model de fitxa de gramàtica tradicional que he penjat abans.


 

Jo i les meves llengües

 

0-3 anys: un entorn especial

Vaig néixer a Camprodon el 6 de febrer de 1992. El lloc on naixem i la nostra família determinen la nostra composició, no només genètica, sinó també lingüística. Camprodon, lingüísticament parlant, és un poble dels Pirineus amb un dialecte propi de poble, situat en el dialecte central de transició al septentrional. Poca gent hi parla normalment castellà, i menys fa 20 anys!, i el francès hi és força present degut a la proximitat amb la Catalunya Nord.

 

La família, els amics, les mestres de la guarderia... Vaig viure els meus primers 3 anys envoltada lingüísticament només de català de Camprodon, la meva llengua materna. Així doncs, no és d’estranyar que entre les meves primeres quatre paraules papa, pa, té i oita hi trobem aquest últim dialectalisme derivat del verb goitar o agoitar que utilitzem a vegades enlloc de mirar. Les podem veure a una de les pàgines del diari que la meva mare em feia quan era petita.

 

 

3-6 anys: la Señora Azucena

Vaig començar el parvulari a l’única escola del poble, l’escola Dr. Robert. Érem un grup nombrós, gairebé el doble del curs anterior o posterior, el baby boom de les olimpíades. Tot i això, Camprodon es troba ara amb l’índex d’immigració més baix de Catalunya i també l’índex més baix de fracàs escolar, així que aquest entorn socioeconòmic favorable i estable ens va permetre avançar molt ràpid amb l’escriptura.

 

Només amb 4 anys, a P4, ja editàvem una revista trimestral amb els companys de classe: fèiem l’índex, explicàvem les excursions, receptes de cuina... Això sí, amb l’ajuda de la senyoreta Lourdes, que encara ara ensenya a escriure als nens del nostre poble. Però, és clar, teníem una mancança! Com que només havíem desenvolupat una llengua materna, havíem anat molt ràpid, però i el castellà? No el sentíem gairebé mai i no l’enteníem ni el parlàvem. A parvulari en principi no es fan classes de castellà, però nosaltres les necessitàvem i les van encarregar a una titella, la Señora Azucena. Ella venia de tant en tant i ens explicava contes i ens cantava cançons. Ah! I ens feia pronunciar el seu nom amb dos sons [Ɵ], un repte gairebé impossible per a nosaltres.

A les fotos podeu veure una fitxa de la Señora Azucena amb les lletres que feia a P3 i a continuació una pàgina del Diari d’estiu que ens feien fer cada any en el qual es veu la ràpida evolució del final de P5.

6-12 anys: la Paperina ens envia lletres

Ja escrivíem amb lletra lligada, però amb una escriptura gairebé exclusivament fonètica, ens faltaven les normes d’ortografia. I d’on les trèiem? Doncs a nosaltres ens visitava de nit la nostra mascota lingüística, la Paperina, i ens deixava lletres conflictives com la h o les quatre bessones s, ss, ç i z perquè l’endemà les poguéssim estudiar i escriure a la Llibreta de per sempre. Això ho fèiem a 1r i 2n amb la Maria Àngels Rigat, que també segueix ensenyant a la mateixa escola, tot i que ara transmet la seva passió, l’art. A la foto hi podeu veure la Llibreta de per sempre i la Paperina, que com a mascota lingüística i com a únic recipient fet de lletres, dóna nom a aquest bloc.

Durant la resta de l’educació primària recordo la Maria Àngels Esquena i les seves activitats divertidíssimes com muntar una televisió perquè finalment ens llancéssim a parlar en castellà. A aquesta edat, amb 8 anys, va ser quan vaig començar la meva primera llengua estrangera o L2 o la segona, si és que en el meu cas considerem el castellà també com a L2. Curiosament, va ser el francès. A l’escola Dr. Robert consideren que és més fàcil entrar a les llengües estrangeres amb una llengua pròxima a la materna i, a més a més, el fet de trobar-se a 40 quilòmetres de la Catalunya Nord, fa que sigui una llengua pròxima i de futur en el nostre entorn. No cal dir, també, que igualment acabem aprenent anglès i tenir el francès de més a més ens dóna un punt extra que es pot permetre una escola d’un ambient socioeconòmic bo.

 

I sí, igualment vam fer francès com a segona (o tercera) L2. El vam començar amb 10 anys, tot i que jo ja feia un temps que anava a classes extraescolars d’anglès, però amb una educació més informal: parlant, jugant i cantant cançons.

 

12-16 anys: desigualtat

Als 12 anys vaig entrar a l’únic institut del poble, en realitat a una Secció d’Educació Secundària, anomenat Germans Vila-Riera. Allà la situació lingüística va canviar. El francès ja no era la primera llengua estrangera, sinó que només es podia cursar en algun crèdit optatiu, així que el vaig anar perdent cap als 14 anys. La situació amb l’anglès, però, no era gaire més bona. No aconseguíem tenir professors regulars que poguessin oferir un bon currículum i tampoc vam avançar gaire. Tot i això, quan vaig acabar aquesta etapa, amb 16 anys, vaig fer la meva primera estada a l’estranger, concretament a l’illa britànica de Jersey. Això em va permetre recuperar el nivell d’anglès que no havia aconseguit a l’institut.

 

En canvi, la situació amb el català i el castellà va ser molt diferent. Els professors estaven molt ben coordinats i treballàvem les competències lingüístiques compartides de forma conjunta. Això ens va portar a arribar a un gran nivell, com es pot veure a les anàlisis sintàctiques i fonètiques que érem capaços de fer a finals de 4t d’ESO i que superen els exigits a selectivitat o, fins i tot, a alguna assignatura de la universitat.

 

16-18 anys: orgia lingüística i literària

Amb 16 anys vaig haver de triar institut i batxillerat. Al poble ja no hi havia més educació i finalment em vaig decidir pel Batxillerat Humanístic pur a l’IES Abat Oliba de Ripoll. En aquell moment m’agradaven les llengües, però també m’agradaven molt les matemàtiques i la física, i m’encantava el teatre i la música, però tot i el desacord dels meus professors de ciències vaig acabar llençant-me amb cinc llengües: català, castellà, anglès, llatí i grec clàssic. I amb quatre literatures: catalana, castellana, grega clàssica i llatina.

 

I aquesta orgia lingüística i literària em va encantar. Recordo que vaig començar un nou alfabet, el grec i que el nivell d’anglès per primer cop va ser realment exigent, però el que més recordo són les classes de Literatura amb en Lluís Robles i les classes de Llatí amb en Santi Colomer, pel gust amb el qual les feien.

 

18-22 anys: les llengües com a projecte de futur

Al batxillerat em van agradar tant les llengües que em vaig acabar decidint per fer Llengües Aplicades. Aquesta carrera m’ha permès arribar a un nivell de castellà per fi alt, a un nivell de català molt perfeccionista, un molt bon nivell d’anglès i, al cap d’uns quants anys, recuperar el francès. Podríem dir que segons el MCER tindria entre un B2 i C1 d’anglès i francès, i un C2 de català i de castellà, tot i que evidentment el meu nivell de català és molt més bo que el de castellà.

 

Pel que fa a certificats, no en tinc ni un. Els meus pares m’han proposat fer exàmens oficials, però jo sempre he estat una mica en contra d’aquests títols. Penso que si no estàs buscant cap feina en aquest precís moment i estàs seguint estudiant, no val la pena gastar-te els diners en un títol que no necessites i que quedarà caducat quan el trimestre següent tinguis un nivell superior.

 

En un futur em veig treballant en l’àmbit del català que és el que més domino i el que més m’apassiona. Penso en l’Assessorament lingüístic, en la Correcció o en la Formació, tots ells lligats, però també m’agradaria seguir mantenint el nivell de castellà, francès i anglès, i fins i tot aprendre alguna llengua més, com l’italià.

 

Finalment, aquí teniu el meu ventall lingüístic. Podríeu endevinar quina llengua és cada color?