Fet a mà i amb amor

2a entrada. Teories lingüístiques:

En aquesta segona entrada ens toca parlar de quines teories lingüístiques hem experimentat com a aprenents, partint de la base que les noves teories lingüístiques (de la lingüística teòrica) influencien la lingüística aplicada, des de sempre relacionada bàsicament amb l’ensenyament de llengües. És evident, la lingüística aplicada aplica les teories creades per la lingüística teòrica.
 

A classe vam comentar les diferents teories i quan em vaig posar a pensar-hi per escriure quines havia viscut jo, em vaig adonar que m’era gairebé impossible, fins que vaig llegir l’article d’Anna Camps titulat Miradas diversas a la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita. Camps (3; 2004), quan parla dels diferents punts de vista de l’ensenyament de l’escriptura diu “veremos también cómo estos diferentes puntos de vista no tienen por qué ser alternativos, sino que se pueden integrar, y de hecho, se integran”.
 

Llavors vaig dir: és clar! No es pot dir que cada professor seguís fidelment un únic model o que hagi après cada llengua emparant-me en una teoria concreta. Totes les teories que hem comentat ja existien quan jo vaig néixer, així que els professors poden utilitzar exercicis d’una i de l’altra i així també els llibres de text. Per tant, crec que les puc haver tocat una mica totes i que inclús poden haver compartit una mateixa classe.

 

Gramàtica tradicional

És una teoria prescriptiva, basada en el que és correcte i el que no. S’estudia el vocabulari, definicions, regles gramaticals, parts de l’oració... Això mitjançant la memorització i la correcció gramatical en llengües maternes i mitjançant la traducció en llengües estrangeres. Es dóna importància a la literatura com a model o referent.
 

He viscut aquest tipus d’ensenyament en totes les llengües, com per exemple en els dictats de català, les traduccions d’anglès, les declinacions de grec i llatí, i els verbs irregulars del francès. Tot i que seria la teoria més antiga i la que podria semblar més dura, tampoc en tinc mals records, potser perquè sempre he fet teatre i sempre se m’ha donat bé memoritzar coses. Pel que fa al grec i llatí crec que pot ser de les poques maneres d’ensenyar-los, ja que es basa en una visió reduïda de la llengua encarada a l’escriptura més aviat culta i no està orientada a l’ús, la comunicació i la llengua actual, cosa que tampoc es podria fer amb llengües "mortes".

 

Estructuralisme

La teoria estructuralista ja posa més èmfasi en la parla, en el llenguatge oral, en els diàlegs. Tot i això, se segueix basant en el fet que darrera de cada llengua hi ha un sistema amb regles internes, per això es fan pràctiques mecàniques i exercicis estructurals d’omplir buits, canvi de mots en els diàlegs...

 

Aquest mètode és més utilitzat en l’ensenyament de llengües estrangeres que maternes i crec que l’he pogut viure tan en anglès com en francès en algun exercici concret de diàleg, però no el recordo com a habitual, potser pel fet que és difícil muntar situacions de diàleg i d’expressió en classes nombroses. Això sí, d’omplir buits ens n’hem fet un fart! I no en tinc gaire bon record, acabaves omplint per lògica i mecànicament sense aprendre gairebé res.

 

Generativisme

La gramàtica generativa és una visió més moderna basada en els descobriments de Noam Chomsky. Es fa èmfasi en el procés cognitiu de comprensió i composició, així com també en la morfosintaxi.

 

Recordo que utilitzàvem molt aquesta teoria durant l’ESO, ja que fèiem grans anàlisis morfològiques i sintàctiques, analitzàvem molt els components de la gramàtica i els principis que els regien. La veritat és que en tinc bon records, m’agradava veure estructures a les llengües i poder-les analitzar racionalment.

 

 

Lingüística del text

Es basa en el procés comunicatiu, en la producció la recepció. També en qualitats com la coherència, la cohesió, la progressió temàtica i les tipologies textuals. Posa atenció en la llengua que s’utilitza en l’actualitat i fa que l’alumne sigui interactiu.

 

Algun cop ens han parlat de gèneres textuals i de propietats textuals, però no recordo haver rebut gaire ensenyament basat en això. De fet, mirant algun llibre com el de castellà de 2n de batxillera, veig que estaria organitzat amb la lingüística de text, però no recordo haver après res d’especial ni haver treballat de cap manera diferent o innovadora.

 

 

Pragmàtica

Posa èmfasi en el significat, en la funció de la llengua i la importància del context. Les necessitats que pugui tenir l’aprenent són el més important. Es practica la llengua i es fan moltes tasques a l’aula.

Penso que és una de les teories més interessants, ja que ensenya llengües amb l’objectiu que les puguis fer servir. Tot i això, penso que posa moltes dificultats per viure-ho amb grups grans i crec que he tingut poques experiències en aquest camp.

Crec que el llibre que utilitzàvem a primària a Francès tenia aquesta orientació, però treballàvem més amb el model de fitxa de gramàtica tradicional que he penjat abans.