4a entrada: les meves metodologies

Doncs amb la quarta entrada ens posem amb les metodologies! He de dir que algunes m’han sorprès moltíssim perquè van ser molt revolucionàries (per no dir molt estranyes). Clar que m’han sorprès perquè no les he viscut ni n’havia sentit a parlar, cosa que indica que tampoc han prosperat.

 

Estic parlant, per exemple, de la Sugestopèdia en la qual els alumnes es relaxen a la classe reclinats a sofàs i gandules, escolten música tranquil·lament i un diàleg que després hauran de repetir, com es pot veure a la foto. També podríem incloure en l’apartat de coses estranyes el Silent way en el qual el professor no parla perquè sigui l’alumne qui s’expressa i s’utilitzen objectes físics com prismes de colors. No he viscut mai, per sort, aquests mètodes, però crec recordar que a primària teníem a cada classe un pot amb aquestes peces de colors com les de la fotografia. No sé si mai s’havien utilitzat per fer classes en format Silent Way, però en la nostra època ja deuria estar passat de moda i nosaltres les fèiem servir per fer matemàtiques. Les més petites representaven unitats, les més llargues, desenes o dotzenes, etc. Ens ajudaven a veure d’una manera física coses abstractes.

 

Tot i això, pel que fa a les metodologies que he viscut, hauríem de dir, com a les altres entrades, que no n’hi ha una de concreta, sinó que s’utilitzen exercicis que podríem considerar d’una o altra metodologia d’una forma, com sempre, barrejada. Però avui acabarem aviat. Crec que totes les classes d’idioma que he tingut han estat de gramàtica-traducció. En el cas del llatí i el grec l’exemple és claríssim, i en les altres llengües no he traduït habitualment, però sí que la gramàtica ha estat el centre de l’aprenentatge.

 

Així que sóc filla total de la gramàtica, però només podríem dir que l’he patit i sofert a anglès pels mals professors d’ESO i l’alta exigència a Batxillerat. De la resta d’idiomes que he après bàsicament amb enfocament gramatical en tinc un bon record. De fet, podríem dir que fins i tot tinc mal record dels primers anys de francès en els quals ens exigien que coneguéssim la gramàtica per analitzar el contingut de textos, però no ens n’ensenyaven! No estic boja, però desitjava fer gramàtica i conèixer com funcionava aquella llengua veïna per podar-la utilitzar bé. Com veieu a la foto (més aviat si hi cliqueu i l'amplieu) la programació consistia a llegir textos i reflexionar molt, però amb un nivell A1 poca cosa pots reflexionar.... Així que sí, considero que la gramàtica és bona i necessària, però revisem altres metodologies.

 

Pel que fa al Comunity Language Learning o a l’Aprenentatge cooperatiu  no els he viscut mai en l’ensenyament de llengües, hem treballat amb grups coconstruint cooperativament coneixement, però amb les assignatures d’Estudi de cas. L’enfocament comunicatiu tampoc l’he viscut mai en una classe de llengua, però podria considerar les estades a l’estranger dintre aquesta metodologia, ja que el que importa és comunicar-se, és aconseguir coses amb el llenguatge, do things with words com diria Austin. Ja havia penjat una foto d’una estada a Jersey, ara en podeu veure una de Brighton on crec recordar que les classes que fèiem també eren més aviat comunicatives, però tampoc hi posaria la mà al foc.

 

Tot i que acabo de reconèixer-me com a filla de la gramàtica, també he de reconèixer que havia anat a classes extraescolars d’anglès i crec que tenien un enfocament més aviat lèxic, ja que la professora no explicava mai gramàtica, quan trobàvem alguna forma verbal, per exemple un auxiliar que no compreníem, ens n’explicava el significat dintre la frase, però mai tota la conjugació del verb per separat. Amb aquesta professora, la Marta, que era la meva veïna, també fèiem algun exercici que crec que es podria incloure al Total Physical Response (associar una frase a un moviment). El que recordo més és una gimcana en la qual per equips havíem de recórrer la casa amb una llista d’accions com “obra el segon calaix de la tauleta de nit de l’esquerra i agafa un llibre”. Llavors miràvem tots els objectes que havíem recollit per saber si havíem fet bé la gimcana. Finalment, només em queda parlar dels mètodes oral, situacional i audiolingual. Doncs el mateix, cap curs totalment enfocat als diàlegs, potser algun exercici de tant en tant, però gairebé cap. Més aviat gramàtica, gramàtica i gramàtica.