9a entrada: ensenyar i aprendre en línia

En aquesta darrera entrada parlarem de l’aparició d’internet en l’aprenentatge de llengües, però sobretot de l’Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA). L’EPA són aquells recursos relacionats amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, que t’ajuden en el teu aprenentage de forma autònoma, ja sigui rebent informació, també creant-ne o relacionant-te amb d’altres persones. O sigui, són el conjunt de llocs d’on treus informació (webs, revistes...), la teva activitat que crees a la xarxa (blogs, wikis...) i les teves relacions digitals amb les quals aprens (facebook, linkedin...).

 

A part dels EPA, també trobem els EVA, Entorn Virtual d’Aprenentatge. En aquest cas no és adaptat i diferent per a cada persona com és l’Entorn Personal d’Aprenentatge (EPA) tal com el seu nom indica. A més a més, una altra diferència podria ser que l’EVA és una plataforma podríem dir que oficial i predissenyada, ja creada, en la qual accedeix l’usuari per adquirir coneixement. En canvi, els EPA no són predissenyats o oficialment preestablerts, sinó que són lliures. En aquest cas, estem acostumadíssims a utilitzar Moodle i personalment crec que és una molt bona eina per la universitat. En el cas de primària o secundària no ho he viscut i no sé ben bé com s’utilitza, si es fa, i si va bé.

 

Durant tot el blog hem vist clarament que es tractava de comparar el que estudiàvem a l’assignatura de l’ensenyament de llengües i el que havíem viscut nosaltres. En aquest cas, però, serà difícil perquè no he estudiat mai llengües en línia i mai havia pensat en aquests termes d’EPA i EVA. Tot i això, si hagués de definir el meu EPA podríem dir que hi ha els meus companys de curs, considero molt interessat el grup de classe que tenim al Facebook (i molts d’altres, com es veu a la foto!) en el qual resolem preguntes, però també compartim recursos o notícies que ens interessen. A més a més, també m’agrada consultar el blog de l’escola de la meva mare, l’escola on anava jo o les escoles on van els nens als quals faig classe per saber quins projectes o quines activitats fan. Finalment, també tinc la revista Llengua i Ús a “preferits” i de tant en tant hi faig un cop d’ull.

 

 

Com he dit, no he après mai idiomes en línia, no és un dels mètodes que cregui efectius, però tampoc ho he provat, clar! Tot i això, sí que consulto a la xarxa moltes coses dels que ja sé. Per exemple pel català faig servir el DIEC, l’Ésadir, el Termcat, el Diccionari de l’Enciclopèdia, l’Optimot, etc.. Pel castellà faig servir la RAE, el Panhispànico de dudas, etc. Vaja, suposo que una mica el mateix que tothom, no? Per aprendre idiomes o perfeccionar-los prefereixo mirar pel·lícules de la biblioteca o llegir llibres que m’he comprat com els de la foto. Per cert, la majoria els vaig comprar durant l’Erasmus a França perquè allà surten molt més bé de preu. Aquí paguem el valor del llibre més l’IVA de, si no vaig errada, bé de luxe. En canvi, allà es paga el preu de llibre menys una reducció de bé cultural. Ben muntat, oi?

 

 

 

 

I si amb els EPA es tracta d’aprendre coses més que de resoldre dubtes momentanis podríem dir que alguna cosa també he après! A tall d’exemple, he vist per exemple consultant l’Ésadir que la sigla correcte pels Estats Units en català és EUA i no EE.UU. com és en castellà. El que sobta és que un dels gentilicis per una persona dels EUA és nord-americà o nord-americana i, clar, jo diria que els de, per exemple, Canadà, també són nord-americans, no?

 

 

Fora de la universitat una de les activitats més remarcables que faig és teatre amateur amb el grup del meu poble. És curiós, però crec que també aprenem a preparar les obres en línia! Sovint llegim la història que s’hi amaga darrera, busquem informació del comportament de l’època, de la forma de vestir i el que més bé ens va és veure representacions de la mateixa obra que han fet altres grups i que trobem al YouTube, per exemple. Podeu veure, per acabar les 9 entrades facultatives del bloc, un parell de fotos de teatre.