6a entrada: El meu programa o currículum

Si fins ara ja hem vist com podrien ser les activitats i com podrien organitzar-se les classes de llengües, ara ens toca anar un pas més endavant i veure com es pot planificar un curs sencer, crear un programa i un currículum. Tot i això, cal dir que les teories no es diferencien gaire de les que hem vist fins ara, podríem dir que es tracta del mateix, però amb una extensió a llarg termini, així que espero no fer-me repetitiva!

 

 

 

Com sempre, comencem pel més tradicional: la gramàtica. Els cursos basats en aquest enfocament es fixen amb la normativa, l’anàlisi... Crec que, com tothom, la majoria de classes de català i castellà que hem viscut entraven en aquesta mena de currículums. Les activitats eren sovint com les de la fotografia. En les llengües estrangeres diríem que és típic el mètode estructural tampoc gaire diferent de l’anterior. Se centra en la sintaxi i en el lèxic, i en anar ampliant les activitats de menys complexes a més. Per exemple, a ESO teníem tot un llibre de referència gramatical i vocabulari! Com podeu veure a la foto.

 

 

 

 

 

Arribats a aquest punt, m’agradaria comentar que una cosa són/eren els llibres i una altra cosa molt diferent són/eren les classes. M’explicaré. Jo recordo les classes de llengua (català, castellà, francès i anglès), com ja he dit, com a cursos totalment gramaticals i estructurals, però mirant els llibres veig que plantegen currículums molt comunicatius i molt situacionals o funcionals. En el cas dels currículums situacionals es bases en contextos d’ús i són molt orals. Els funcionals també són comunicatius i es basen en actes de parla i en la necessitat de comunicar-se. Com podeu veure ells llibres són clarament comunicatius en la majoria d’apartats. La gramàtica i el vocabulari eren només un assumpte més, també es presentaven moltes activitats comunicatives. Ara bé, aquestes pàgines estan blanques i impol·lutes, oi?

 

 

Llavors... Què és el que realment fèiem? Exercicis i exercicis, gramàtica i gramàtica, estructures i estructures. Que ja hem vist que els llibres no se centraven en això i proposaven altres activitats? És igual, sempre ens quedaran les pissarres, les llibretes i les fitxes per centrar-nos a enfocaments tradicionals:

 

 

Tot i això, segueixo dient que la meva educació ha estat en general amena i agradable, i he treballat molt un altre tipus d’ensenyament: els projectes. Però no hi entraré perquè en parlava molt a la darrera entrada, ja que més aviat els he viscut com a activitat i no com a únic currículum de tot un curs. En aquest cas és més difícil plantejar un projecte que pugui abastar tot el que està oficialment estipulat que s’ha de treballar a cada curs.