Si fins ara ja hem vist com
podrien ser les activitats i com podrien organitzar-se les classes de llengües,
ara ens toca anar un pas més endavant i veure com es pot planificar un curs
sencer, crear un programa i un currículum. Tot i això, cal dir que les teories
no es diferencien gaire de les que hem vist fins ara, podríem dir que es tracta
del mateix, però amb una extensió a llarg termini, així que espero no fer-me
repetitiva!
Com sempre, comencem pel
més tradicional: la gramàtica. Els
cursos basats en aquest enfocament es fixen amb la normativa, l’anàlisi... Crec
que, com tothom, la majoria de classes de català i castellà que hem viscut
entraven en aquesta mena de currículums. Les activitats eren sovint com les de
la fotografia. En les llengües estrangeres diríem que és típic el mètode estructural tampoc gaire diferent de
l’anterior. Se centra en la sintaxi i en el lèxic, i en anar ampliant les
activitats de menys complexes a més. Per exemple, a ESO teníem tot un llibre de
referència gramatical i vocabulari! Com podeu veure a la foto.
Arribats a aquest punt,
m’agradaria comentar que una cosa són/eren els llibres i una altra cosa molt
diferent són/eren les classes. M’explicaré. Jo recordo les classes de llengua
(català, castellà, francès i anglès), com ja he dit, com a cursos totalment
gramaticals i estructurals, però mirant els llibres veig que plantegen
currículums molt comunicatius i molt situacionals
o funcionals. En el cas dels
currículums situacionals es bases en contextos d’ús i són molt orals. Els
funcionals també són comunicatius i es basen en actes de parla i en la
necessitat de comunicar-se. Com podeu veure ells llibres són clarament
comunicatius en la majoria d’apartats. La gramàtica i el vocabulari eren només
un assumpte més, també es presentaven moltes activitats comunicatives. Ara bé,
aquestes pàgines estan blanques i impol·lutes, oi?
Llavors... Què és el que
realment fèiem? Exercicis i exercicis, gramàtica i gramàtica, estructures i
estructures. Que ja hem vist que els llibres no se centraven en això i
proposaven altres activitats? És igual, sempre ens quedaran les pissarres, les
llibretes i les fitxes per centrar-nos a enfocaments tradicionals:
Tot i això, segueixo dient
que la meva educació ha estat en general amena i agradable, i he treballat molt
un altre tipus d’ensenyament: els projectes.
Però no hi entraré perquè en parlava molt a la darrera entrada, ja que més
aviat els he viscut com a activitat i no com a únic currículum de tot un curs.
En aquest cas és més difícil plantejar un projecte que pugui abastar tot el que
està oficialment estipulat que s’ha de treballar a cada curs.




Hola!
ResponEliminaA mi em passava el mateix que a tu, les pàgines de tasques en grup o més enfocades a "projectes" no estan escrites ni res. És més, la professora deia: això ho passem.
O sigui que imagina't quines ganes tenia el professorat per innovar i millorar el currículum!
Hola, Carla!
ResponEliminaEstic molt d'acord amb tu quan comentes que una cosa són els llibres i una altra ben diferent són les classes. Jo diria que tant és quin llibre tinguis, al final sempre acaba sent el professor qui decideix quins aspectes treballarà a classe i quins altres passarà per alt. Jo també m'he trobat en alguns casos on tenia apartats del llibre en blanc (especialment aquells dedicats a treballs en grup o a practicar l'oralitat) i d'altres plens d'anotacions i guixades (l'apartat de gramàtica, com no!). Però què hi farem, cada professor és un món...
Laia
Hola, Carla!
ResponEliminaM’ha fet gràcia perquè jo també tenia aquest llibre d’anglès que duia amb ell un quadernet de gramàtica. Sempre ens hi remetien per si teníem algun dubte. Recordo com de bé em vaig sentir quan el vaig cremar per Sant Joan. D’altra banda, dir-te que estic totalment d’acord amb la diferència que fas entre els tipus de classes (o de currículum) i els llibres de text que s’hi fan servir. Realment, és una pena que hàgim de “patir” unes classes tan dolentes tot i tenir uns materials que són bons, si es fan servir com toca.
Jordi