8a entrada: recursos

En aquesta vuitena entrada (i ja penúltima de l’assignatura) parlarem de recursos didàctics, d’aquelles tècniques i materials que utilitzem per ensenyar o per aprendre. Per tal d’organitzar-nos, dividirem els recursos en les destreses en què els utilitzem: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. Si les comparem totes així en general  crec que el que he fet més a les classes de llengües no és res d’això, sinó que més aviat recordo totes les classes, com ja havia comentat, fent exercicis de gramàtica i vocabulari. Però repassem igualment la resta de destreses.

Comprensió oral

La majoria del nostre dia a dia utilitzem les destreses de comprensió més que no pas de la producció, és a dir, escoltem i llegim més que no pas parlem i escrivim, però precisament la comprensió oral no crec que sigui el més treballat. En general a les classes de català i castellà no recordo haver-ho posat en pràctica. En canvi, sí que era més habitual a les classes de francès i anglès. Tot i això, no he viscut l’època de tenir Internet i projector a cada aula fins a la universitat, així que en els pocs listenings o compréhensions orales que fèiem a primària i secundària no hi havia res de programes de televisió o YouTube.

A primària, a les classes de francès, recordo que miràvem uns vídeos d’un nen que no volia menjar-se la sopa, s’amagava sota la taula i anava a parar a casa d’un rei. També recordo que teníem uns contes que podíem escoltar amb cassets individuals i seguir-los al llibre i que cantàvem i escoltàvem cançons infantils Frère Jacques, Sur les pont d’Avignon, PetitPapa Noël, Quand trois poules vont aux champs... A secundària ja hi havia els típics listenings  sempre amb resposta única d’elecció múltiple o d’omplir paraules a cançons com es veu a la foto. Ara, tampoc abundaven.

Expressió oral

Si la comprensió oral no era el més treballat, l’expressió oral era, de segur, el que menys. Crec que l’única assignatura a la qual en fèiem era  castellà: les televisions i les obres de teatre (com la de la foto), però també poemes i més lectures en veu alta. Els típics diàlegs o les activitats comunicatives que plantejaven els llibres quedaven, com vaig ensenyar la setmana passada, totalment en blanc.

Comprensió lectora

De comprensió lectora, encara en fèiem unes quantes activitats perquè tots tots els llibres de llengua comencen amb un text i una comprensió lectora. Tot i això, recordo que els exercicis de comprensió eren gairebé sempre preguntes amb resposta única i a més molt fàcils i molt avorrides, no calia posar-hi ni gaire esforç ni gaire imaginació.

A més a més, també llegíem bastants llibres. Ara, evidentment el més xulo era el de la foto de sota, els protagonistes del qual érem tots els de la classe!!! També recordo que els llibres els treballàvem bé i sovint intentàvem contactar amb els escriptors. Amb la que era més fàcil és la Maria Dolors Alibés, ja que era professora a la nostra escola, però si ens quedaven més lluny, ens hi cartejàvem, com podeu veure a la foto. Per cert, el meu castellà de 12 anys és patètic, però no us emocioneu els seguidors de Wert que en vaig acabar aprenent amb immersió catalana i tot! També recordo que els dos primers anys de l’ESO podíem llegir els llibres que volguéssim. Llavors els presentàvem davant la classe i ens sumaven les pàgines per aconseguir nota extra. Em sembla que 1.000 pàgines al trimestre era un punt de més, però si en llegies 100, ja comptaven. Crec que és un bon mètode.

 

 

Expressió escrita

Doncs ja només ens queda l’expressió escrita. Tot i que ja havia comentat que teníem la Llibreta literària de P5 a 6è i que hi podíem escriure lliurement el que volguéssim, en general, no crec que haguem treballat l'expressió escrita en excés. Ja veieu, de fet, que cap de les competències en qüestió. Però quan recordo que ho vam fer més va ser a 3r i 4t de primària. Teníem una llista de temes (que podeu veure a la foto) i cada setmana en triàvem un: perquè era l’aniversari d’algú i escollia, perquè sumàvem els dies de la data i tocava aquell... I llavors havíem d’escriure una redacció amb aquell títol. No hi havia ni esquemes ni pluges d’idees ni res, però el fet d’escriure cada setmana ens va fer avançar. També recordo que a segon de batxillerat vam tenir una molt bona profe d’anglès que quan corregia les redaccions ens les comentava un per un. El fet de parlar dels errors i explicar-los d’aquesta manera, també ens va ajudar molt.